Les històries que us expliquem, com aquest testimonial, són possibles gràcies a la vostra col·laboració. Junts fems possible seguir allotjant i cuidant dels familiars dels malalts desplaçats. Gràcies!
En aquest testimonial us expliquem la història del Marcos, un pare que ha hagut de desplaçar-se fins a Badalona durant una llarga temporada mentre el seu fill de 17 anys rep un tractament neurorehabilitador a l’Institut Guttmann per un accident que va patir anant en patinet.
En Marcos va conèixer la tasca de la Fundació gràcies a l’unitat de treball social de l’Institut Guttmann, amb qui treballem sovint. Amb ells mantenim un conveni de col·laboració que ens ha permès obrir un nou pis a Badalona, que destinem a allotjar familiars de pacients del seu centre.
Actualment el tenim allotjat en un pis de la Fundació per tal que pugui ser a Barcelona amb el seu fill. Amb ell parlem sobre grans decisions a prendre en un moment com el seu, sobre la seva estada a la Fundació i sobre el paper que hauria d’adoptar la societat en relació a les entitats sense ànim de lucre.
🗣 Com et vas sentir en els primers moments a Barcelona?
“El primer que vaig haver de fer va ser valorar la situació que se’m presentava: el primer era el meu fill i ajudar-lo en aquest moment que tant em necessita. Per tant vaig haver de deixar-ho tot enrere, deixar la feina i tancar el negoci. Va ser un canvi radical de la meva vida i del meu estat d’ànim. Són coses que has de decidir ràpidament. ”
🗣 Quin ha estat el major repte amb què t’has afrontat?
“El més dur que he hagut de viure mai, en els quaranta anys que tinc, ha estat l’accident del meu fill. Per mi el repte d’aquesta situació es molt dura i difícil de suportar. Deixar-ho tot a Múrcia i venir cap aquí ha estat el mal menor. Cap altre repte ha sigut tan difícil de gestionar com el dia a dia aquí, veient com el teu fill, que era una persona amb capacitats normals, ara s’enfronta a una situació de dependència.”
Foto: Marcos visita cada dia el seu fill a Institut Guttmann i l’ajuda en les seves teràpies de rehabilitació.
🗣 De quina manera t’ha ajudat la Fundació?
“La Fundació fa una tasca molt important donant suport a famílies normals que passa per un mal moment i ha de marxar lluny de casa. Fan molt de bé a famílies que no som capaces de pagar un pis a Barcelona durant una llarga estada, ja qu e és molt car. Sense l’ajuda de l’entitat tindríem grans problemes per poder mantenir-nos a Barcelona mentre cuidem del nostre familiar.”
🗣 T’has sentit recolzat per la Fundació?
“La Fundació sempre acompanya, fins i tot en las tasques més senzilles del dia a dia. Marta fins i tot m’ha ofert que vingués una persona voluntària a prendre un cafè amb mi per fer-me companyia. El tracte de tothom a l’entitat és exquisit.”
🗣 Quin missatge li donaries a un possible donant de la Fundació?
“Sempre hi ha bones persones que són capaces de ficar-se a la pell de qui està vivint aquesta experiència complicada. Fins que no et passa una cosa d’aquestes no ets conscient de la gran necessitat d’entitats i ajudes com la Fundació Jubert Figueras.
No s’hauria d’arribar a viure una situació com la meva o la dels cuidadors desplaçats per oferir el teu petit gra de sorra. Amb una miqueta que fiquéssim cadascun faríem moltíssim perquè podríem ajudar a moltes famílies.”
🗣 Què li diries a una persona que s’ha de desplaçar per cuidar d’un malalt per tal que acceptés l’ajuda de la Fundació?
“A la persona que ha de desplaçar-se li diria que llogar un pis o allotjament serà més car i complicat de tramitar, mentre que fundacions com aquesta s’han de recolzar, entregar-se i deixar-se guiar per ells, ja que sense sistemes com aquests no seria possible seguir endavant.”
🗣 Què opines de l’allotjament que t’ha proporcionat la Fundació?
“Els pisos que tenen són magnífics, totalment condicionats i adaptats per poder acollir al malalt si en algun moment pot sortir de les instal·lacions mèdiques, com ara amb llits articulats. Els pisos estan nets, amb calefacció, com si estiguessis a casa. S’està fantàsticament.”